Categoría: Sin categoría

Entrevista Mireia Baro i Leandro Madureira

Avui tenim amb nosaltres a Leandro i Mireia entrenadors del primer equip femení, que ens respondran a algunes preguntes sobre el seu equip

Era la vostre primera vegada amb un equip sènior?

Sí, és la primera vegada pels dos! De fet, per mi, la Mireia, és la primera vegada que estic en un equip de futbol sala, i començar amb aquest ha estat tot un repte però a l’hora un orgullós. En Leandro sí que ha estat entrenador de diversos equips al llarg de la seva trajectòria en el futbol sala, però sempre havien estat equips de la base.

A falta d’un partit per acabar la primera volta, setena posició, 8 partits guanyats, 2 empatats i 5 perduts, esteu contents amb el rendiment de l’equip?

Més enllà dels resultats i de la classificació, que també estem contents i orgullosos de com anem tenint en compte que és el primer any que fèiem equip, destaquem l’evolució de totes i cada una de les jugadores i de l’equip en general. Cap d’elles no havia jugat mai a futbol sala, el seu compromís amb l’esport i amb l’equip és destacable i això s’està notant molt a la pista, sobretot des de que hem començat aquest nou any 2024 que es preveu prometedor.

De fet, sempre ho diem. El nostre principal objectiu era consolidar l’equip, fer que cadascuna creixés, agafés confiança i mantenir-nos fermes per encarar la propera temporada i tenir opcions de quedar en el top 3 de la lliga. Sempre hem cregut que és molt millor anar a poc a poc i fer les coses bé que no pas voler córrer, perquè ja s’ha vist que això no funciona.

Mireia, Sabem que estàs fent el curs d’entrenadora, que tal l’experiencia?
T’animarias a portar un equip sola?

Sí, estic fent el curs d’entrenadora i la veritat és que per mi, està sent una experiència super gratificant que, sent sincera, no m’esperava. Com ja he comentat, jo no havia estat mai en un equip de futbol sala, fa anys que aquest esport m’agrada, però mai no m’havia atrevit a veure-ho des de dins, fins aquest any, i estic descobrint un món que m’apassiona. El que me n’adono també, sobre tot al anar a les classes presencials, és que només som 3 dones i penso que, tot i que l’esport femení està en auge, encara queda molt de camí pel que fa que les entrenadores també siguin dones. Cal, mica en mica, en tots els clubs, anar introduint figures femenines tant a les juntes com als cossos tècnics.

Per portar un equip sola, m’agradaria seguir-me formant pel que fa a coneixements tècnics de futbol sala, ja que la part humana la domino prou, però la tècnica és on coixejo. Però sí, i tant, per què no?

Heu notat millora des del primer dia d’entreno?

Ens hem avançat una mica abans a aquesta pregunta, però sí, moltíssim. Moltes havien jugat a futbol 11 i per tant, tenien alguns vicis del futbol 11 que hem hagut d’anar polint. De fet elles ens ho deien, que no s’hauria de dir futbol igual perquè és un esport totalment diferent. Altres, no havien jugat a cap esport o a esports molt diferents com és el waterpolo i això també requereix un esforç i una feina extra tant per part del cos tècnic com també de les jugadores. I la veritat és que no tenim cap queixa. L’evolució és exponencial i demostra el seu compromís i les seves ganes de fer coses (i fer-les bé)!

I, per altra banda, està la copa Girona que de cop i volta a la final four, com està l’equip? Com encareu la semifinal?

Sí! La copa Girona sempre ha estat latent i creiem que, per aquest club, és un títol molt especial i important. Així, hem volgut trasmetre sempre a les nostres jugadores aquesta il·lusió i mira, sembla que ha funcionat. El partit que ens va portar a la Final Four, contra el Malgrat, va ser molt emocionant i d’aquells partits que sempre recordarem totes, i no només pel resultat, sinó per tot el que va suposar.

La veritat és que el que es respira al vestuari és il·lusió, ganes i motivació. Sabem que el Sant Julià no ens posarà les coses fàcils a la semifinal, però tenim més ganes de demostrar qui som i on volem arribar que no pas por! La veritat és que l’actitud de les jugadores és admirable: Sempre amb els peus a terra, però sent conscients que podem guanyar si ho donem tot i demostrem tot el que sabem a la pista.

Leandro, Quin consell els hi donaràs, tu que ja portes molts partits d’aquest tipus a l’esquena?

El consell que els hi podria donar, degut a la experiencia que tinc tant com a jugador com a entrenador es que gaudeixin, que aprofitin cada segon de la experiencia i que ho donguin tot. Un cop arribes a una semifinal o una final, la feina ja la tens feta, l’unic que et queda per fer, es gaudir el màxim la recompensa.

Moltes gràcies Mireia i Leandro pel vostre temps, esperem que la copa de campiones vingui cap a casa!